Estimada Mercè,
Faig 16 anys que vaig arribar a Cap de Creus desprès d’una decisió complicada i meravellosa.
El primer regal va ser un llibre de plantes de la Mediterrània, cada dia sortia amb el llibre, una llibreta, un llapis i un sarronet de roba, voltava de Tamariua a Taballera em delit per descobrir racons i camins.
En reconeixia poques de flors i plantes, vora mar, era un territori desconegut, de mica en mica, la forma de les fulles, el colors de les flors, les olors van anar acompanyant me i la llibreta es va omplir de dibuixos, anotacions, noms, llocs, dates de floració, recollida i després propietats i remeis.
Em sentia fràgil i a la vegada forta, vulnerable però segura i el paisatge em va acollir i em va ensenyar amb silenci.
La mar en calma o furiosa, la tramuntana que et fa ajaure i a la vegada no deixa que et paris, els ocells que volen lliures i que a vegades estan quiets, deixant-se portar, el cicle de les estacions, on neixen i moren les plantes, la presència austera i quieta de les roques.
Avui he passejat, he tornat a veure els ametllers plens de flors i l’olor del cap d’ase forta i penetrant m’ha transportat a aquells dies passats, també he vist la llum intensa que tenen alguns dies, hi he descobert que res podia ser d’una altre manera .
D’aquesta història tu en coneixes una mica, la de la teva àvia Nita jo no en coneixia res.
Gràcies
Olor de terra 